Osteopatia Obstètrica

Donar mobilitat a tots els teixits abdominals, alliberar tots els nexes d’unió entre òrgans, elastificar els músculs de la paret abdominal perquè el creixement del fetus no produeixi dolors en estirar-se la pell, creant estries a posteriori.

En els primers mesos alleujar dolors d’esquena a causa del canvi de gravetat i dolors digestius i respiratoris a causa del canvi de mida de l’úter, produint tensions als teixits que els uneixen.

Del 3r al 8è mes de gestació, comença la retenció de líquids, problemes de circulació i rampes a les cames. Per això l’osteopatia serveix de gran ajuda per alleujar tensions en el sistema limfàtic i vascular per al funcionament correcte.

A partir del 8è mes, l’osteopatia obstètrica no té cap contraindicació a l’embaràs, sempre que aquest no sigui un embaràs de risc. L’osteopatia obstètrica prepara la dona tant psicològicament com físicament per a un bon part.

Arriba el part i l’atenció passa a centrar-se gairebé exclusivament al nadó. La dona entra en una nova fase en què el seu cos es converteix en un desconegut amb què conviu. Però l’organisme de la mare continua canviant i transformant-se per adaptar-se a tot allò que comporta el nadó: la lactància, el descans breu i interromput, la criança, etc.

L’osteopatia a l’embaràs tracta la pèrdua general del to muscular, especialment a la zona de la vagina; laxitud abdominal; pèrdua de pes; fluctuacions hormonals; i, en alguns casos, alteracions de la bufeta.

Encara que l’atenció estigui centrada en el nadó, és imprescindible que la mare dediqui algun temps a notar aquests canvis ia seguir un pla de recuperació que eviti, tant com sigui possible, el bloqueig o limitació del cos i de les seves capacitats.